ESP I CAT I ENG



I Artefactum  I  Agenda  I  Projectes  I  Mediació  I  Creació  I  Workshops  I  Càpsules  I  Investigació  I  Contacte  I


Mediació i col·laboració amb xarxes actives

Entenem la mediació com un espai on activar dispositius i artefactes que despleguen comunitats d'[auto]aprenentatge orientades a modificar estats de coses locals.

Un espai on posar-nos en joc d'una altra manera, desallotjant els sabers donats i les posicions apreses per a fer exercicis col·lectius d'imaginació que ens permetin qüestionar les configuracions culturals heretades i desenvolupar formes de sociabilitat alternatives. Per a això partim d'uns principis bàsics:


︎ Treballar desde la situació

Entenem les realitats en les quals treballem de manera situacional, com a mapes que es teixeixen en plural i en moviment. Treballar des d'aquesta perspectiva ens permet atendre al singular i crear condicions per a l'escolta, la conversa i els afectes.

︎ Reivindicar la diferència

Creem espais de contrast i tensió que permeten experimentar la diferència com una potència i una alternativa a les dinàmiques del poder.

︎︎︎ Visibilitzar les minories i els sabers perifèrics

Pensem que el saber és una categoria travessada pel poder i les seves lògiques de privilegi i exclusió. Per això ens interessa visibilitzar sabers subalterns, ocults, dispersos o invisibles que qüestionen les lògiques dominants.




︎ Teixir comunitats d'aprenentatges múltiples i sostenibles

Facilitem dinàmiques i estratègies de col·laboració orientades a crear comunitats d'aprenentatges múltiples, transversals i situats.


︎  Establir col·laboracions a llarg termini

Acompanyem processos de creació-recerca a llarg termini orientats a propiciar condicions per l’impliacació i l’apoderament de les col·lectivitats amb que treballem.

La utopia paral·lela és un projecte d'art públic i escena expandida desenvolupat en Espacios Revelados Lima 2021-22, una iniciativa de la fundació Siemens Stiftung en col·laboració amb el Centre Cultural de la Universitat del Pacífic i el Goethe-Institut de Lima.


 


︎︎︎ Película documental -en postproducció-
︎︎︎ Programa Laboratorial

︎︎︎ Flayer convocatòria
︎︎︎ Web de Espacios Revelados
︎︎︎ Instagram de La Comuna
La utopia paral·lela
Creació/mediació I Espacios Revelados Lima
Nov. 2021 — Feb. 2022 


La utopia paral·lela és un projecte que se situa en la intersecció de l'art i la pedagogia radical per tal d’activar un procés de creació i aprenentatge col·laboratiu entre estudiants de diverses disciplines artístiques.

El projecte convida a un grup d'estudiants a habitar un antic edifici patrimonial abandonat amb l'objectiu de propiciar un procés de recuperació col·lectiu del Colegio Real de la UNMSM.

El desenvolupament d'un Programa d’Estudis (Ú)tópics és l'excipient per a produir un procés de re-apropiació on realitat i ficció, memòria i imaginació, desitjos i necessitats concorren en la creació d'un nou personatge col·lectiu: una comuna d'artistes que pren les dependències del Colegio Real com a seu, i el districte de Barrios Altos com a teatre d'operacions.

Laboratori de creació. Novembre de 2021. 
A través de processos de recerca, intervencions artístiques i trobades amb la comunitat, La Utopia paral·lela es proposa com un artifici socio-estètic que revela la història i el futur del Col·legi Real, un emplaçament colonial del segle XVI situat en el centre de la ciutat de Lima.

Introduint presències, veus i cossos que dissolen els murs que han mantingut a aquest espai en incògnit, els joves integrants de la comuna ens conviden a reflexionar sobre el passat i l'avenir del Col·legi Real de la UNMSM, connectant la seva història amb les memòries, somnis i necessitats de les comunitats locals a través d'intervencions artístiques.

La creació col·lectiva d'un Centre Cultural Autogestionat és la fórmula triada per a materialitzar un conjunt d'accions artístiques - exposicions, performances, instal·lacions i activitats culturals- que resignifiquen i recuperen el Col·legi Real per a la comunitat de Barrios Altos.

El projecte es proposa com un artifici socio-estètic que, al mateix temps que revela les petjades de la història, ens convida a projectar imatges de futur a partir de la possibilitat de cohabitar espais abandonats.



Exposició. Febrer de 2022.

Activitats culturals. Febrer de 2022.


Mark
La lluna en un cove és un laboratori de creació multidisciplinària desenvolupat dins del projecte Culturnautes del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona amb infants del 6 a 14 anys.

︎︎︎ Web CCCB: Vídeo i imatges.
︎︎︎ Odradek: recerca relacionada. 

La lluna en un cove
Mediació I CCCB
Juliol de 2022



Què té a veure una alga amb una forquilla? Una roca amb un ordinador? Un cocodril amb una catedral, o la lluna amb un cove? De totes les nostres facultats la fantasia és la més lliure i subversiva. Si la imaginació veu, la fantasia, la creativitat, i la invenció pensen el món per produir associacions insòlites, ordres diversos i realitats paral·leles. El seu exercici albira noves maneres de pensar, fer, veure i relacionar-nos amb les coses i els éssers del món, ampliant el repertori d'allò possible, d'allò visible, d'allò audible i d'allò nomenable.


El museu efímer de La lluna en un cove explora la potència del pensament fantàstic per a provocar associacions insòlites i relacions poètiques a partir de la capacitat dels objectes per a induir experiències sensorials i simbòliques. A través de jocs d'associació, assemblatge i composició que treballen de forma lúdica i globalitzada les arts, les estacions del museu proposen un entorn multidisciplinari que estimula la creativitat, la fantasia i la imaginació dels infants.



El projecte es basa una metodologia de treball que explora les qualitats materials, visuals, plàstiques i cinètiques dels objectes per induir experiències creatives i sensorials que amplifiquin els aprenentatges, obrint un ampli ventall de possibilitats a través de jocs basats en la manipulació i el (con)tacte -l'escultura efímera i el teatre-, el moviment -la dansa-, la composició -la poesia visual-, o la paraula -la literatura potencial-. L'exploració d'aquests aspectes a les diferents sales del museu esdevé el motor per estimular un entorn de creació multidisciplinària que incorpora el plaer corporal, el joc i la cooperació com a elements principals dels processos d’aprenentage i significació del món.


Mark

Zones de contacte és un programa de mediació desenvolupat a Graner Centre de Creació i Arts Vives (2020-21) que té per objecte promoure un diàleg horitzontal i creatiu entre les pràctiques artístiques i educatives. A través del programa Caixa d'Eines de Graner, el projecte involucra a tres llars d’infants, un espai familiar, cinc escoles de primària, dos instituts i diverses artistes en un procés d'experimentació sobre arts vives i educació.


︎︎︎ Web de la recerca de Zones de Contacte 
︎︎︎ Dossier Caixa d’Eines 2020-21
︎︎︎ Fanzín Educatius 2020-21
︎ Web Graner

Projectes relacionats: 

︎︎︎ Zones de Contacte (Vol. I)
︎︎︎ Dossier Zones de Contact
e 2019-20
︎ Zones de contacte: entre-llocs de les arts vives i l’educació


Zones de Contacte (Vol.II)
Mediació I El Graner
2020 — 2021



Zones de contacte explora les relacions entre les arts vives i la pedagogia des d'una perspectiva que situa el cos, l'experimentació i la investigació a la frontissa entre l'escena artística i l'escena educativa. A través de la creació de comunitats d'aprenentatge i experiència que habiten els "entre-llocs" de l'art i l'educació, proposem donar-nos temps i espais on compartir preguntes sobre allò que fem i com ho fem, elaborar els sentits de les nostres pràctiques, i obrir espais de conversa on intercanviar eines, procediments, i maneres de fer pròpies. Aquests “entre-llocs” als quals apel·lem convoquen sabers diversos, veus encarnades i experiències situades per tal d’estranyar-nos, qüestionar-nos i comprometre’ns des del reconeixement mutu.

Prenent com a eixos l'escolta, l'observació i l'acció, el programa proposa una metodologia de treball basada en la col·laboració i el desplaçament de les posicions entre artistes, mestres i alumnes que facilita la transversalitat dels aprenentatges, fa circular les pràctiques i els sabers locals, i mobilitza els rols (de poder) que s'articulen entre qui ensenya i qui aprèn (a l'escena educativa), o qui actua i qui observa (a l'escena artística).

Amb aquest joc de transferències i desplaçaments entre escenes, pràctiques, rols i sabers, volem impulsar dinàmiques on pensar l'art des de la pedagogia i la pedagogia des de l'art, obrint espais de confluència on experimentar amb les pràctiques i narratives de l'art i l'educació.

La potència alliberadora del desplaçament i la col·laboració d'agents en qualitat d'iguals, esdevenen els fonaments metodològics d’una experiència que reivindica la polifonia com a arquitectura fonamental de la investigació, facilitant condicions per la invenció de nous camps d'acció entre les arts i les pedagogies.






Eixos de la mediació:

︎︎︎Transversalitat: Entenem la comunitat educativa en un sentit ampli, incloent-hi a alumnes, mestres, artistes i famílies a través de processos participatius i diàlegs oberts.

︎︎︎Col·laboració: Proposem dinàmiques de col·laboració orientades a crear comunitats d'aprenentatges basades en relacions horitzontals i de reconeixement mutu.

︎︎︎Proximitat: Ens interessa teixir vincles de proximitat, i col·laboracions a llarg termini amb els centres educatius del barri de la Marina.

︎︎︎Transdisciplinarietat: Entenem les arts vives com un marc cultural que explora les potencialitats de la vivencialitat en l'aprenentatge en un sentit ampli, i on dialoguen disciplines i llenguatges artístics molt diversos, liminals i no convencionals.

︎︎︎Corporalitat: Apostem per una pedagogia que reivindica el cos i l'experiència al centre dels processos de formació o aprenentatge.

︎︎︎Apoderament:
Ens interessa propiciar processos d'apoderament i situacions d'agència compartida on les protagonistes de l'escena educativa i artística cooperen dins d'una ecologia basada en la re-apropiació, el reciclatge i la iteració de les pràctiques estètiques i pedagògiques.




Mark
Espectadores en residencia és una comunitat d’estudi que promou espais de reflexió i aprenentatge a partir del programa de residències artístiques de El Graner Centre de Creació i Arts vives.



Projectes relacionats: 
︎︎︎ Plataforma web
︎︎︎ La paradoxa de l’espectadora
︎︎︎ Escenes del confinament
Espectadors en Residència
Mediació I El Graner
Març-Juny2021



Espectadors en residència és una comunitat d'estudi mediada per artefactum que promou espais de reflexió i aprenentatge sobre l'escena contemporània. El programa convida a un grup d'espectadors/es a compartir espais de trobada amb artistes residents, entomant els seus processos de creació com oportunitats per a iniciar un diàleg sobre els imaginaris i llenguatges de la contemporània.

A través de trobades amb artistes, presentacions de treballs en procés, debats i pràctiques compartides, el programa explora el potencial lúdic, epistèmic i subversiu dels espectadors per a apropiar-se dels materials de l'escena i reconfigurar els seus horitzons: Com ens relacionem amb les imatges de l'escena? Què fem amb elles? On ens porten? Quins imaginaris dibuixen i com propagar-los per a albirar noves possibilitats d'acció? Com convertir l'escena en un oracle on explorar els mons possibles? Com fer servir les potències de la visió per a tramar un espai col·lectiu on cultivar la conversa, els afectes i les experiències?

El programa està dirigit a qualsevol espectador/a que vulgui aproximar-se als processos de creació artístics amb una perspectiva activa i dialògica. Té una durada de quatre mesos, i s'articula al voltant de dos espais de trobada:



  • El Theatron és un espai per a la presentació de materials en procés d'artistes residents. Amb aquestes presentacions el programa es proposa reflexionar col·lectivament sobre les temàtiques i els procediments de creació contemporània. Les/els artistes participants són Joaquín Collado, Núria Guiu, Cuqui Jerez, Raquel Klein i Xavier Manubens.



  • El Theoros és un espai d'estudi sobre l'estatut i les poètiques de l'espectador contemporani: les modalitats de traducció i els (con)tractes que establim entre el que veiem, i la mirada que ens fem del que veiem. Aquest espai juga activament amb l'arrel compartida entre el theatron -com el lloc per a veure- i la theōría grega -com l'observació sobre la cosa vista-, per a explorar les disposicions corporals, (est)ètiques, polítiques i afectives que orienten les nostres maneres de mirar, sentir, parlar i, en general, relacionar-nos amb l’escena.  

 


Calendari del programa:

Sessió 1: Espectres: L’aparició de les imatges amb artefactum
Dimarts 9 de març de 19:00 a 21:00 h. 

Sessió 2: Theatron amb Joaquin Collado i artefactum
Dimecres 17 de març de 19:00 a 21:00 h. 

Sessió 3: Mirar a qui mira: els llocs del espectador amb artefactum
Dimarts 6 d’abril de 19:00 a 21:00h.

Sessió 4: Theatron amb Núria Guiu i artefactum
Dimarts 13 d’abril de 19:00 a 21:00h

Sessió 5: Construir/deconstruir: exercicis per decolonitzar la mirada amb artefactum
Dimarts 27 d’abril de 19:00 a 21:00h.

Sessió 6: Theatron amb Cuqui Jerez i artefactum
Dimarts 11 de maig de 19:00 a 21:00h.

Sessió 7: Theatron amb Raquel Klein i artefactum
Dimarts 25 de maig de 19:00 a 21:00h

Sessió 8: Theatron amb Xavier Manubens i artefactum
Dimecres 16 de juny de 18:00 a 21:00h. 


Mark

︎       ︎      ︎   ︎



︎ Arte Factum
      Carrer Salvà, nº 26 

      Barcelona, 08004
︎ artefactumm@gmail.com
︎ (+34) 608595741 / 699573343

ESP I CAT I ENG


 
disseny web _ david pérez