Mediació i col·laboració amb xarxes actives
Entenem la mediació com un espai on activar dispositius i artefactes que despleguen comunitats d'[auto]aprenentatge orientades a modificar estats de coses locals.
Un espai on posar-nos en joc d'una altra manera, desallotjant els sabers donats i les posicions apreses per a fer exercicis col·lectius d'imaginació que ens permetin qüestionar les configuracions culturals heretades i desenvolupar formes de sociabilitat alternatives. Per a això partim d'uns principis bàsics:
︎ Treballar desde la situació
Entenem les realitats en les quals treballem de manera situacional, com a mapes que es teixeixen en plural i en moviment. Treballar des d'aquesta perspectiva ens permet atendre al singular i crear condicions per a l'escolta, la conversa i els afectes.
Entenem la mediació com un espai on activar dispositius i artefactes que despleguen comunitats d'[auto]aprenentatge orientades a modificar estats de coses locals.
Un espai on posar-nos en joc d'una altra manera, desallotjant els sabers donats i les posicions apreses per a fer exercicis col·lectius d'imaginació que ens permetin qüestionar les configuracions culturals heretades i desenvolupar formes de sociabilitat alternatives. Per a això partim d'uns principis bàsics:
︎ Treballar desde la situació
Entenem les realitats en les quals treballem de manera situacional, com a mapes que es teixeixen en plural i en moviment. Treballar des d'aquesta perspectiva ens permet atendre al singular i crear condicions per a l'escolta, la conversa i els afectes.
︎ Reivindicar la diferència
Creem espais de contrast i tensió que permeten experimentar la diferència com una potència i una alternativa a les dinàmiques del poder.
︎︎︎ Visibilitzar les minories i els sabers perifèrics
Pensem que el saber és una categoria travessada pel poder i les seves lògiques de privilegi i exclusió. Per això ens interessa visibilitzar sabers subalterns, ocults, dispersos o invisibles que qüestionen les lògiques dominants.
Creem espais de contrast i tensió que permeten experimentar la diferència com una potència i una alternativa a les dinàmiques del poder.
︎︎︎ Visibilitzar les minories i els sabers perifèrics
Pensem que el saber és una categoria travessada pel poder i les seves lògiques de privilegi i exclusió. Per això ens interessa visibilitzar sabers subalterns, ocults, dispersos o invisibles que qüestionen les lògiques dominants.
︎ Teixir comunitats d'aprenentatges múltiples i sostenibles
Facilitem dinàmiques i estratègies de col·laboració orientades a crear comunitats d'aprenentatges múltiples, transversals i situats.
︎ Establir col·laboracions a llarg termini
Acompanyem processos de creació-recerca a llarg termini orientats a propiciar condicions per l’impliacació i l’apoderament de les col·lectivitats amb que treballem.
Facilitem dinàmiques i estratègies de col·laboració orientades a crear comunitats d'aprenentatges múltiples, transversals i situats.
︎ Establir col·laboracions a llarg termini
Acompanyem processos de creació-recerca a llarg termini orientats a propiciar condicions per l’impliacació i l’apoderament de les col·lectivitats amb que treballem.
Un Seminari per a reflexionar sobre el paper de les arts als centres educatius en el marc del context actual. Promogut pel Consorci d’Educació de Barcelona a través del CRAB -Centre de recursos Artístics-. Dissenyat i impartit per Esther Blázquez, i adreçat a docents de Primària i Secundària, de qualsevol àmbit i especialitat.
Les arts com a resposta
Seminari I Consorci d’Educació de Barcelona
Oct. 2025 — Març 202
![]()
![]()
![]()
Les Arts com a resposta és un espai de trobada per pensar, compartir i experimentar els llenguatges artístics contemporanis des de la pràctica docent. Un espai per l’exploració i l’experimentació amb aquests llenguatges i amb la seva capacitat d’induir experiències sensibles i simbòliques.
L’objectiu del seminari és crear una comunitat d’estudi que incorpori la pràctica artística a la quotidianitat de les aules. Cada sessió té lloc en un centre d’art o en un espai de creació de la ciutat de Barcelona. Les exposicions i projectes artístics en curs funcionen com a context i detonant per a la reflexió i l’experimentació, connectant els continguts del seminari amb els ecosistemes artístics vius de la ciutat.
Centres y Projectes
La Virreina Centre de la Imatge
El retorn de la mirada. La tasca política de narrar de Paloma Polo
![]()
Continguts
- La mirada com acció que transforma l’obra.
- L’espectador/a com a creadora de sentit de l’obra.
- Relació entre la paraula i la imatge.
Museu d’Art Contemporani de Barcelona
Espiral del Temps d’Edwin van der Heide
![]()
Continguts
- Construir/deconstruir la mirada.
- Observació, escolta, presència, i l'atenció.
- L’experiència estètica i les formes d’atenció a les arts.
Centre d’Arts Santa Mònica
Xiuxiueix, bullici i paradoxes. Temptatives per a una política de l’emancipació, Exposició col·lectiva
![]()
Continguts
- L’objecte artístic com a inductor d’experiències sensorials-perceptives i simbóliques.
- L'experiència artística un motor per potenciar i desenvolupar la imaginació.
- El museu i l’escola com un espai de creació d’ambients i situacions de trobada.
Antic Teatre
Snöstjärna, de Núria Dalmau i Valeria Pisati
![]()
Continguts
- El cos com a lloc de coneixement i d’experiència.
- La representació simbólica i el teatre com heterotopia.
- Relació entre mirar, veure, sentir, dir, fer, pensar.
Graner Centre de Creació de Dansa i Arts Vives Presentació final de projectes
![]()
![]()
![]()
![]()
![]()
![]()
![]()
Continguts
- La práctica artística l’escola.
- L’avaluació en l’àmbit artístic.
Seminari I Consorci d’Educació de Barcelona
Oct. 2025 — Març 202
Les Arts com a resposta és un espai de trobada per pensar, compartir i experimentar els llenguatges artístics contemporanis des de la pràctica docent. Un espai per l’exploració i l’experimentació amb aquests llenguatges i amb la seva capacitat d’induir experiències sensibles i simbòliques.
L’objectiu del seminari és crear una comunitat d’estudi que incorpori la pràctica artística a la quotidianitat de les aules. Cada sessió té lloc en un centre d’art o en un espai de creació de la ciutat de Barcelona. Les exposicions i projectes artístics en curs funcionen com a context i detonant per a la reflexió i l’experimentació, connectant els continguts del seminari amb els ecosistemes artístics vius de la ciutat.
Centres y Projectes
La Virreina Centre de la Imatge
El retorn de la mirada. La tasca política de narrar de Paloma Polo
Continguts- La mirada com acció que transforma l’obra.
- L’espectador/a com a creadora de sentit de l’obra.
- Relació entre la paraula i la imatge.
Museu d’Art Contemporani de Barcelona
Espiral del Temps d’Edwin van der Heide
Continguts
- Construir/deconstruir la mirada.
- Observació, escolta, presència, i l'atenció.
- L’experiència estètica i les formes d’atenció a les arts.
Centre d’Arts Santa Mònica
Xiuxiueix, bullici i paradoxes. Temptatives per a una política de l’emancipació, Exposició col·lectiva
Continguts
- L’objecte artístic com a inductor d’experiències sensorials-perceptives i simbóliques.
- L'experiència artística un motor per potenciar i desenvolupar la imaginació.
- El museu i l’escola com un espai de creació d’ambients i situacions de trobada.
Antic Teatre
Snöstjärna, de Núria Dalmau i Valeria Pisati
Continguts
- El cos com a lloc de coneixement i d’experiència.
- La representació simbólica i el teatre com heterotopia.
- Relació entre mirar, veure, sentir, dir, fer, pensar.
Graner Centre de Creació de Dansa i Arts Vives Presentació final de projectes
Continguts
- La práctica artística l’escola.
- L’avaluació en l’àmbit artístic.
La utopia paral·lela és un projecte d'escena expandida i art públic desenvolupat en Espacios Revelados Lima 2021-22, una iniciativa de la fundació Siemens Stiftung en col·laboració amb el Centre Cultural de la Universitat del Pacífic i el Goethe-Institut de Lima.
︎︎︎ Pel·lícula documental
︎︎︎ Programa Laboratorial
︎︎︎ Flayer convocatòria
︎︎︎ Web de Espacios Revelados
︎︎︎ Instagram de La Comuna
︎︎︎ Pel·lícula documental
︎︎︎ Programa Laboratorial
︎︎︎ Flayer convocatòria
︎︎︎ Web de Espacios Revelados
︎︎︎ Instagram de La Comuna
La utopia paral·lela
Creació_mediació I Espacios Revelados Lima
Nov. 2021 — Feb. 2022
![]()
La utopia paral·lela és un projecte que es situa a les cruïlles de l'art, la política i la pedagogia radical per activar un procés de cocreació entre estudiants de diverses disciplines artístiques.
El projecte convida a un grup d'estudiants a habitar un antic edifici patrimonial abandonat amb l'objectiu de propiciar un procés de recuperació col·lectiu del Colegio Real de la UNMSM. A través de intervencions artístiques, recerques i trobades amb la comunitat, el projecte es proposa com un artifici socioestètic que explora la història i el futur del Col·legi Real, un emplaçament colonial del segle XVI situat en el centre de la ciutat de Lima.
El desenvolupament d'un Programa d’Estudis (Ú)tópics és l'excipient per a produir un procés de re-apropiació on realitat i ficció, memòria i imaginació, desitjos i necessitats concorren en la creació d'un nou personatge col·lectiu: una comuna d'artistes que pren les dependències del Colegio Real com a seu, i el districte de Barrios Altos com a teatre d'operacions.
![]()
![]()
![]()
![]()
![]()
![]()
![]()
![]()
![]()
Introduint presències, veus i cossos que dissolen els murs que han mantingut a aquest espai en incògnit, el projecte ens convida a reflexionar sobre el passat i l'avenir del Col·legi Real de la UNMSM, connectant el passat colonial de l’edifici amb la realitat de les actuals comunitats migrants del centre de Lima.
La creació d'un Centre Cultural Autogestionat és la fórmula triada per a materialitzar un conjunt d'accions artístiques - exposicions, performances, instal·lacions i activitats culturals- que, alhora que revela les violències i exclusions de la història, ens convida a projectar imatges de futur a partir de la possibilitat de cohabitar espais abandonats.
![]()
![]()
![]()
![]()
![]()
![]()
![]()
![]()
![]()
![]()
![]()
![]()
![]()
![]()
![]()
![]()
![]()
![]()
![]()
![]()
![]()
![]()
![]()
![]()
![]()
![]()
![]()
![]()
![]()
![]()
![]()
![]()
![]()
Creació_mediació I Espacios Revelados Lima
Nov. 2021 — Feb. 2022
La utopia paral·lela és un projecte que es situa a les cruïlles de l'art, la política i la pedagogia radical per activar un procés de cocreació entre estudiants de diverses disciplines artístiques.
El projecte convida a un grup d'estudiants a habitar un antic edifici patrimonial abandonat amb l'objectiu de propiciar un procés de recuperació col·lectiu del Colegio Real de la UNMSM. A través de intervencions artístiques, recerques i trobades amb la comunitat, el projecte es proposa com un artifici socioestètic que explora la història i el futur del Col·legi Real, un emplaçament colonial del segle XVI situat en el centre de la ciutat de Lima.
El desenvolupament d'un Programa d’Estudis (Ú)tópics és l'excipient per a produir un procés de re-apropiació on realitat i ficció, memòria i imaginació, desitjos i necessitats concorren en la creació d'un nou personatge col·lectiu: una comuna d'artistes que pren les dependències del Colegio Real com a seu, i el districte de Barrios Altos com a teatre d'operacions.
Laboratori de creació. Novembre de 2021.
Introduint presències, veus i cossos que dissolen els murs que han mantingut a aquest espai en incògnit, el projecte ens convida a reflexionar sobre el passat i l'avenir del Col·legi Real de la UNMSM, connectant el passat colonial de l’edifici amb la realitat de les actuals comunitats migrants del centre de Lima.
La creació d'un Centre Cultural Autogestionat és la fórmula triada per a materialitzar un conjunt d'accions artístiques - exposicions, performances, instal·lacions i activitats culturals- que, alhora que revela les violències i exclusions de la història, ens convida a projectar imatges de futur a partir de la possibilitat de cohabitar espais abandonats.
Exposició. Febrer de 2022.
Activitats culturals. Febrer de 2022.
La lluna en un cove és un laboratori de creació multidisciplinària desenvolupat dins del projecte Culturnautes del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona amb infants del 6 a 14 anys.
︎︎︎ Web CCCB: Vídeo i imatges
︎︎︎ Odradek: recerca relacionada
︎︎︎ Web CCCB: Vídeo i imatges
︎︎︎ Odradek: recerca relacionada
La lluna en un cove
Mediació I CCCB
Juliol de 2022
![]()
Què té a veure una alga amb una forquilla? Una roca amb un ordinador? Un cocodril amb una catedral, o la lluna amb un cove? De totes les nostres facultats la fantasia és la més lliure i subversiva. Si la imaginació veu, la fantasia, la creativitat, i la invenció pensen el món per produir associacions insòlites, ordres diversos i realitats paral·leles. El seu exercici albira noves maneres de pensar, fer, veure i relacionar-nos amb les coses i els éssers del món, ampliant el repertori d'allò possible, d'allò visible, d'allò audible i d'allò nomenable.
![]()
![]()
![]()
![]()
El museu efímer de La lluna en un cove explora la potència del pensament fantàstic per a provocar associacions insòlites i relacions poètiques a partir de la capacitat dels objectes per a induir experiències sensorials i simbòliques. A través de jocs d'associació, assemblatge i composició que treballen de forma lúdica i globalitzada les arts, les estacions del museu proposen un entorn multidisciplinari que estimula la creativitat, la fantasia i la imaginació dels infants.
![]()
![]()
![]()
![]()
![]()
![]()
![]()
El projecte es basa una metodologia de treball que explora les qualitats materials, visuals, plàstiques i cinètiques dels objectes per induir experiències creatives i sensorials que amplifiquin els aprenentatges, obrint un ampli ventall de possibilitats a través de jocs basats en la manipulació i el (con)tacte -l'escultura efímera i el teatre-, el moviment -la dansa-, la composició -la poesia visual-, o la paraula -la literatura potencial-. L'exploració d'aquests aspectes a les diferents sales del museu esdevé el motor per estimular un entorn de creació multidisciplinària que incorpora el plaer corporal, el joc i la cooperació com a elements principals dels processos d’aprenentage i significació del món.
Mediació I CCCB
Juliol de 2022
Què té a veure una alga amb una forquilla? Una roca amb un ordinador? Un cocodril amb una catedral, o la lluna amb un cove? De totes les nostres facultats la fantasia és la més lliure i subversiva. Si la imaginació veu, la fantasia, la creativitat, i la invenció pensen el món per produir associacions insòlites, ordres diversos i realitats paral·leles. El seu exercici albira noves maneres de pensar, fer, veure i relacionar-nos amb les coses i els éssers del món, ampliant el repertori d'allò possible, d'allò visible, d'allò audible i d'allò nomenable.
El museu efímer de La lluna en un cove explora la potència del pensament fantàstic per a provocar associacions insòlites i relacions poètiques a partir de la capacitat dels objectes per a induir experiències sensorials i simbòliques. A través de jocs d'associació, assemblatge i composició que treballen de forma lúdica i globalitzada les arts, les estacions del museu proposen un entorn multidisciplinari que estimula la creativitat, la fantasia i la imaginació dels infants.
El projecte es basa una metodologia de treball que explora les qualitats materials, visuals, plàstiques i cinètiques dels objectes per induir experiències creatives i sensorials que amplifiquin els aprenentatges, obrint un ampli ventall de possibilitats a través de jocs basats en la manipulació i el (con)tacte -l'escultura efímera i el teatre-, el moviment -la dansa-, la composició -la poesia visual-, o la paraula -la literatura potencial-. L'exploració d'aquests aspectes a les diferents sales del museu esdevé el motor per estimular un entorn de creació multidisciplinària que incorpora el plaer corporal, el joc i la cooperació com a elements principals dels processos d’aprenentage i significació del món.
Zones de contacte és un programa de mediació desenvolupat a Graner Centre de Creació i Arts Vives (2020-21) que té per objecte promoure un diàleg horitzontal i creatiu entre les pràctiques artístiques i educatives. A través del programa Caixa d'Eines de Graner, el projecte involucra a tres llars d’infants, un espai familiar, cinc escoles de primària, dos instituts i diverses artistes en un procés d'experimentació sobre arts vives i educació.
︎︎︎ Web de la recerca de Zones de Contacte
︎︎︎ Dossier Caixa d’Eines 2020-21
︎︎︎ Fanzín Educatius 2020-21
︎ Web Graner
Projectes relacionats:
︎︎︎ Zones de Contacte (Vol. I)
︎︎︎ Dossier Zones de Contacte 2019-20
︎ Zones de contacte: entre-llocs de les arts vives i l’educació
Zones de Contacte (Vol.II)
Mediació I El Graner
2020 — 2021
![]()
Zones de contacte explora les relacions entre les arts vives i la pedagogia des d'una perspectiva que situa el cos, l'experimentació i la investigació a la frontissa entre l'escena artística i l'escena educativa. A través de la creació de comunitats d'aprenentatge i experiència que habiten els "entre-llocs" de l'art i l'educació, proposem donar-nos temps i espais on compartir preguntes sobre allò que fem i com ho fem, elaborar els sentits de les nostres pràctiques, i obrir espais de conversa on intercanviar eines, procediments, i maneres de fer pròpies. Aquests “entre-llocs” als quals apel·lem convoquen sabers diversos, veus encarnades i experiències situades per tal d’estranyar-nos, qüestionar-nos i comprometre’ns des del reconeixement mutu.
Prenent com a eixos l'escolta, l'observació i l'acció, el programa proposa una metodologia de treball basada en la col·laboració i el desplaçament de les posicions entre artistes, mestres i alumnes que facilita la transversalitat dels aprenentatges, fa circular les pràctiques i els sabers locals, i mobilitza els rols (de poder) que s'articulen entre qui ensenya i qui aprèn (a l'escena educativa), o qui actua i qui observa (a l'escena artística).
Amb aquest joc de transferències i desplaçaments entre escenes, pràctiques, rols i sabers, volem impulsar dinàmiques on pensar l'art des de la pedagogia i la pedagogia des de l'art, obrint espais de confluència on experimentar amb les pràctiques i narratives de l'art i l'educació.
La potència alliberadora del desplaçament i la col·laboració d'agents en qualitat d'iguals, esdevenen els fonaments metodològics d’una experiència que reivindica la polifonia com a arquitectura fonamental de la investigació, facilitant condicions per la invenció de nous camps d'acció entre les arts i les pedagogies.
![]()
![]()
![]()
![]()
![]()
![]()
![]()
![]()
![]()
Eixos de la mediació:
![]()
Mediació I El Graner
2020 — 2021
Zones de contacte explora les relacions entre les arts vives i la pedagogia des d'una perspectiva que situa el cos, l'experimentació i la investigació a la frontissa entre l'escena artística i l'escena educativa. A través de la creació de comunitats d'aprenentatge i experiència que habiten els "entre-llocs" de l'art i l'educació, proposem donar-nos temps i espais on compartir preguntes sobre allò que fem i com ho fem, elaborar els sentits de les nostres pràctiques, i obrir espais de conversa on intercanviar eines, procediments, i maneres de fer pròpies. Aquests “entre-llocs” als quals apel·lem convoquen sabers diversos, veus encarnades i experiències situades per tal d’estranyar-nos, qüestionar-nos i comprometre’ns des del reconeixement mutu.
Prenent com a eixos l'escolta, l'observació i l'acció, el programa proposa una metodologia de treball basada en la col·laboració i el desplaçament de les posicions entre artistes, mestres i alumnes que facilita la transversalitat dels aprenentatges, fa circular les pràctiques i els sabers locals, i mobilitza els rols (de poder) que s'articulen entre qui ensenya i qui aprèn (a l'escena educativa), o qui actua i qui observa (a l'escena artística).
Amb aquest joc de transferències i desplaçaments entre escenes, pràctiques, rols i sabers, volem impulsar dinàmiques on pensar l'art des de la pedagogia i la pedagogia des de l'art, obrint espais de confluència on experimentar amb les pràctiques i narratives de l'art i l'educació.
La potència alliberadora del desplaçament i la col·laboració d'agents en qualitat d'iguals, esdevenen els fonaments metodològics d’una experiència que reivindica la polifonia com a arquitectura fonamental de la investigació, facilitant condicions per la invenció de nous camps d'acció entre les arts i les pedagogies.
Eixos de la mediació:
︎︎︎Transversalitat: Entenem la comunitat educativa en un sentit ampli, incloent-hi a alumnes, mestres, artistes i famílies a través de processos participatius i diàlegs oberts.
︎︎︎Col·laboració: Proposem dinàmiques de col·laboració orientades a crear comunitats d'aprenentatges basades en relacions horitzontals i de reconeixement mutu.
︎︎︎Proximitat: Ens interessa teixir vincles de proximitat, i col·laboracions a llarg termini amb els centres educatius del barri de la Marina.
︎︎︎Transdisciplinarietat: Entenem les arts vives com un marc cultural que explora les potencialitats de la vivencialitat en l'aprenentatge en un sentit ampli, i on dialoguen disciplines i llenguatges artístics molt diversos, liminals i no convencionals.
︎︎︎Corporalitat: Apostem per una pedagogia que reivindica el cos i l'experiència al centre dels processos de formació o aprenentatge.
︎︎︎Apoderament: Ens interessa propiciar processos d'apoderament i situacions d'agència compartida on les protagonistes de l'escena educativa i artística cooperen dins d'una ecologia basada en la re-apropiació, el reciclatge i la iteració de les pràctiques estètiques i pedagògiques.
