Investigació artística i producció de coneixement
La recerca és una dimensió que situa a l'art com un agent mes de creació de coneixement. La nostra aproximació al camp combina metodologies d'investigació a través de les arts -PAR, pràctica artística com a recerca-, amb metodologies d'investigació en arts i processos de recerca col·laborativa amb diferents col·lectius i comunitats.
A través de la hibridació d'aproximacions i mètodes d'investigació ens situem en un àmbit indisciplinar que explora la capacitat de les arts per a proposar ficcions, dispositius de socialització i processos de subjectivació que fomenten l'articulació d'una nova ecologia cognitiva basada en sabers subalterns, situats, dispersos i no especialitzats.
La recerca és una dimensió que situa a l'art com un agent mes de creació de coneixement. La nostra aproximació al camp combina metodologies d'investigació a través de les arts -PAR, pràctica artística com a recerca-, amb metodologies d'investigació en arts i processos de recerca col·laborativa amb diferents col·lectius i comunitats.
A través de la hibridació d'aproximacions i mètodes d'investigació ens situem en un àmbit indisciplinar que explora la capacitat de les arts per a proposar ficcions, dispositius de socialització i processos de subjectivació que fomenten l'articulació d'una nova ecologia cognitiva basada en sabers subalterns, situats, dispersos i no especialitzats.
En aquest sentit creiem en una investigació que promou:
︎Un coneixement experiencial i situat
Crear coneixements situats implica un reconeixement mutu dels agents implicats en la construcció de coneixement. Situar els coneixements en l'experiència possibilita [des]localitzar i qüestionar les relacions de poder i crear condicions òptimes per al diàleg, la diferència i el debat.
︎Un coneixement indisciplinar
Entenem la indisciplina com una manera d'organitzar el coneixement que transcendeix les disciplines d'una forma radical, és el que està entre les disciplines i el que està més enllà d'elles, on els coneixements muten i adquireixen una dimensió inèdita.
︎Un coneixement experiencial i situat
Crear coneixements situats implica un reconeixement mutu dels agents implicats en la construcció de coneixement. Situar els coneixements en l'experiència possibilita [des]localitzar i qüestionar les relacions de poder i crear condicions òptimes per al diàleg, la diferència i el debat.
︎Un coneixement indisciplinar
Entenem la indisciplina com una manera d'organitzar el coneixement que transcendeix les disciplines d'una forma radical, és el que està entre les disciplines i el que està més enllà d'elles, on els coneixements muten i adquireixen una dimensió inèdita.
︎Un coneixement dels imperceptibles
Creiem fermament la capacitat de les arts per a revelar i treballar l'esfera dels subcomuns: els coneixements invisibles, laterals i subalterns. Per això apostem per una pràctica d'investigació que no es limita a materialitzar objectes particulars, sinó a desenvolupar, calibrar i intensificar la cooperació i les diferències entre els agents involucrats en la recerca.
︎Un coneixement interseccional
Ens interessa produir espais de debat on les investigacions es puguin nodrir de perspectives diverses, silenciades i contra hegemòniques.
Creiem fermament la capacitat de les arts per a revelar i treballar l'esfera dels subcomuns: els coneixements invisibles, laterals i subalterns. Per això apostem per una pràctica d'investigació que no es limita a materialitzar objectes particulars, sinó a desenvolupar, calibrar i intensificar la cooperació i les diferències entre els agents involucrats en la recerca.
︎Un coneixement interseccional
Ens interessa produir espais de debat on les investigacions es puguin nodrir de perspectives diverses, silenciades i contra hegemòniques.
Odradek és una recerca d'artefactum sobre la capacitat dels objectes per induir experiencies sensorials i simbòliques en els processos d'aprenentatge de les arts amb el suport del les beques de recerca del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i la col·laboració del CCCB, l’Escola Xirinacs i La Poderosa.
Continguts relacionats:
︎ Plataforma web de la recerca ︎︎︎ La lluna en un cove
︎︎︎ Cápsules
︎︎︎ La escena en curso
Continguts relacionats:
︎ Plataforma web de la recerca ︎︎︎ La lluna en un cove
︎︎︎ Cápsules
︎︎︎ La escena en curso
Odradek
Investigació I
2020-2022
![]()
Odradek és una recerca sobre la capacitat dels objectes per induir experiencies sensorials i simbòliques en els processos d'aprenentatge de les arts. A través d'una metodologia basada en les relacions corporals amb l'objecte, proposem una mirada transversal a l’art contemporani que vincula l'experimentació al voltant de la (per)formativitat del objecte al camp artístic amb els corrents de les pedagogies experimentals que aposten per espais d'aprenentatge artístics globalitzats basats en el joc lúdic i cooperatiu, l'exploració, la intuïció, i la creativitat dels infants.
![]()
![]()
![]()
![]()
![]()
![]()
![]()
![]()
![]()
![]()
![]()
La recerca apunta a la potència fenomenològica de l'objecte com mediador en els processos d'aprenentatge. El títol s'apropia de la figura kafkiana de l'objecte animat per al·ludir a la condició activa i paradoxal de l'objectualitat en el camp artístic, vinculant un conjunt d'estratègies plàstiques coreogràfiques, plàstiques, visuals i literàries que reivindiquen l'experimentació corporal amb l'objecte a través del joc per desenvolupar la sensibilitat, la creativitat, la imaginació i el pensament divergent
![]()
![]()
La recerca està encaminada, d'una banda, a transferir un conjunt de referents, eines i perspectives de diferents disciplines artístiques com la dansa, l'escultura, la poesia visual, l'arquitectura o el disseny, i de l'altre a establir els fonaments pràctics i metodològics per articular entorns de treball globalitzats que proposin un treball transversal de les arts en entorns d'educació formals i informal.
![]()
Investigació I
2020-2022
Odradek és una recerca sobre la capacitat dels objectes per induir experiencies sensorials i simbòliques en els processos d'aprenentatge de les arts. A través d'una metodologia basada en les relacions corporals amb l'objecte, proposem una mirada transversal a l’art contemporani que vincula l'experimentació al voltant de la (per)formativitat del objecte al camp artístic amb els corrents de les pedagogies experimentals que aposten per espais d'aprenentatge artístics globalitzats basats en el joc lúdic i cooperatiu, l'exploració, la intuïció, i la creativitat dels infants.
La recerca apunta a la potència fenomenològica de l'objecte com mediador en els processos d'aprenentatge. El títol s'apropia de la figura kafkiana de l'objecte animat per al·ludir a la condició activa i paradoxal de l'objectualitat en el camp artístic, vinculant un conjunt d'estratègies plàstiques coreogràfiques, plàstiques, visuals i literàries que reivindiquen l'experimentació corporal amb l'objecte a través del joc per desenvolupar la sensibilitat, la creativitat, la imaginació i el pensament divergent
La recerca està encaminada, d'una banda, a transferir un conjunt de referents, eines i perspectives de diferents disciplines artístiques com la dansa, l'escultura, la poesia visual, l'arquitectura o el disseny, i de l'altre a establir els fonaments pràctics i metodològics per articular entorns de treball globalitzats que proposin un treball transversal de les arts en entorns d'educació formals i informal.
Zones de Contacte: entre-llocs de les arts vives i l’educació és una recerca d'artefactum a partir del Programa Caixa d'Eines de Graner Centre de Creació de Dansa i Arts Vives que explora les relacions entre les arts vives i la pedagogia des d'una perspectiva que situa el cos, l'experimentació i la investigació a la frontissa entre l'escena artística i l'escena educativa.
Continguts relacionats:
︎ Plataforma web de la recerca
︎︎︎ Programa Caixa d’Eines
︎︎︎ Artícles i textos
︎︎︎ Publicacions
![]()
Continguts relacionats:
︎ Plataforma web de la recerca
︎︎︎ Programa Caixa d’Eines
︎︎︎ Artícles i textos
︎︎︎ Publicacions
XARXA D’AGENTS INVOLUCRATS A LA RECERCA
Zones de contacte: entre-llocs de les arts vives i l’educació
Investigació I
2021- en curs
![]()
Zones de contacte explora les relacions entre les arts vives i les pedagogies amb el propòsit de desenvolupar models, formats i metodologies de mediació, basades en estratègies de col·laboració que involucren les institucions, els actors, i els àmbits de l’art i l’educació en un pla de relació dialògic, polifònic i multiescalar orientat a la transformació i creació de coneixement col·lectiu.
El projecte (re)activa la noció de la zona de contacte com a frontissa -o espai fronterer- per explorar el potencial de transformatiu de la mediació com un àmbit tàctic i estratègic de la hibridació social, on renovar, democratitzar i transformar els sentits de la cultura a través de les aliances, associacions, encreuaments i mestissatges que neixen de les friccions entre l’escena artística i l’escena educativa.
![]()
![]()
![]()
![]()
![]()
![]()
Enteses com a espais de trobada i contrast de la diversitat, les zones de contacte desplacen les pràctiques i els saber concrets de l’art i l’educació cap a un espai dialògic i liminal on reconfigurar els imaginaris, les tècniques i les metodologies pròpies de cada àmbit, i propiciar processos d’inseminació creuada que obren nous camps d’acció i situen la mediació com un espai de (re)articulació i (re)producció de les qualitats estètiques i pedagògiques dels vincles que sostenen el conjunt de les praxis culturals.
![PLATAFORMA WEB DE LA RECERCA]()
A través de la creació de comunitats d'aprenentatge, la recerca proposa obrir espais de conversa i qüestionament on compartir els sentits que esdevenen en les friccions entre les arts i les pedagogies, elaborar preguntes al voltant de pràctiques vives i situades, i intercanviar eines, procediments i maneres de fer pròpies.
Amb aquest joc de transferències i desplaçaments entre escenes, pràctiques, rols i sabers, volem impulsar dinàmiques on pensar l'art des de la pedagogia i la pedagogia des de l'art, obrint espais de confluència on experimentar amb les pràctiques de l'art i l'educació, i teixir narratives polifòniques on ressonin les veus de tots els actors implicats a la comunitat.
Investigació I
2021- en curs
Zones de contacte explora les relacions entre les arts vives i les pedagogies amb el propòsit de desenvolupar models, formats i metodologies de mediació, basades en estratègies de col·laboració que involucren les institucions, els actors, i els àmbits de l’art i l’educació en un pla de relació dialògic, polifònic i multiescalar orientat a la transformació i creació de coneixement col·lectiu.
El projecte (re)activa la noció de la zona de contacte com a frontissa -o espai fronterer- per explorar el potencial de transformatiu de la mediació com un àmbit tàctic i estratègic de la hibridació social, on renovar, democratitzar i transformar els sentits de la cultura a través de les aliances, associacions, encreuaments i mestissatges que neixen de les friccions entre l’escena artística i l’escena educativa.
Enteses com a espais de trobada i contrast de la diversitat, les zones de contacte desplacen les pràctiques i els saber concrets de l’art i l’educació cap a un espai dialògic i liminal on reconfigurar els imaginaris, les tècniques i les metodologies pròpies de cada àmbit, i propiciar processos d’inseminació creuada que obren nous camps d’acció i situen la mediació com un espai de (re)articulació i (re)producció de les qualitats estètiques i pedagògiques dels vincles que sostenen el conjunt de les praxis culturals.
Plataforma web de la recerca
A través de la creació de comunitats d'aprenentatge, la recerca proposa obrir espais de conversa i qüestionament on compartir els sentits que esdevenen en les friccions entre les arts i les pedagogies, elaborar preguntes al voltant de pràctiques vives i situades, i intercanviar eines, procediments i maneres de fer pròpies.
Amb aquest joc de transferències i desplaçaments entre escenes, pràctiques, rols i sabers, volem impulsar dinàmiques on pensar l'art des de la pedagogia i la pedagogia des de l'art, obrint espais de confluència on experimentar amb les pràctiques de l'art i l'educació, i teixir narratives polifòniques on ressonin les veus de tots els actors implicats a la comunitat.
La paradoxa de l'espectadora és una investigació sobre la mirada i la condició de l'espectador contemporani realitzada amb el suport del
Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i Graner Centre de Creació i Arts Vives.
Continguts relacionats:
︎ Memória gràfica de la recerca
︎ Espectadors en residència
︎︎︎ Escenes del confinament
![]()
![]()
![]()
![]()
![]()
![]()
Imatges d'Espectadors en residència, una comunitat d'estudi sobre la poètiques de l'espectador desenvolupada en Graner.
“Lo que me interesa es el destino de la energía impaciente que llena la mirada y que desea otra cosa que lo que se le da […] La mirada se limita difícilmente a la mera confirmación de las apariencias. Está en su misma naturaleza exigir más […] Pues llamo aquí mirada más que a la facultad de recoger imágenes, a la de establecer una relación.” Jean Starobinski, El ojo vivo
Vídeo d’Escenes del Confinament, un projecte de correspondències audiovisuals entre espectadores.
Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i Graner Centre de Creació i Arts Vives.
Continguts relacionats:
︎ Memória gràfica de la recerca
︎ Espectadors en residència
︎︎︎ Escenes del confinament
Imatges d'Espectadors en residència, una comunitat d'estudi sobre la poètiques de l'espectador desenvolupada en Graner.
“Lo que me interesa es el destino de la energía impaciente que llena la mirada y que desea otra cosa que lo que se le da […] La mirada se limita difícilmente a la mera confirmación de las apariencias. Está en su misma naturaleza exigir más […] Pues llamo aquí mirada más que a la facultad de recoger imágenes, a la de establecer una relación.” Jean Starobinski, El ojo vivo
La paradoxa de l'espectadora
Investigació I
2020- en curs
![]()
La paradoxa de l'espectador neix de la constatació d'un oblit en el camp de les arts. Davant de la insistent atenció que han rebut els artistes i les obres durant la modernitat, aquesta recerca proposa un desviament decisiu que ens condueix a perdre'ns en el domini de l'espectador. Una figura inaprehensible que, malgrat la seva centralitat en qualsevol definició de l'art, ha sabut mantenir-se en secret, vetllada per la penombra dels teatres, amagada als cinemes, disseminada a les galeries o parapetada darrere de les pantalles de la hiperrealitat.
Malgrat la seva discreció, la inclinació de l'espectador per la imatge, la seva suposada passivitat enfront del món, l'encantament per la ficció, el voyeurisme o l'ociositat dels seus costums, l'han convertit en l'enemic declarat de les doctrines iconoclastes, la crítica de l'espectacle (Debord), la revolució (Rousseau) i el coneixement (Plató). La seva condició d'esser doble, exposat a la ficció i les representacions li ha valgut l'expulsió de l'espai doctrinari de la veritat. Potser això explica la condició de nocturnitat i embrutiment amb què es presenta al corpus de la tradició occidental.
![]()
Des dels diàlegs de Plató, les màximes revolucionàries de Rousseau, el teatre pedagògic de Brecht, les anàlisis de la inflació de l'espectacle de Debord, o els intents més contemporanis de crear un teatre sense espectadors, sembla que Occident s'obstina a allunyar a l'espectador de l'embadaliment de la ficció. El silenci, el recolliment, l'aparent inacció de l'espectador xoquen amb gran part dels projectes estètics i polítics de la modernitat. Tanmateix aquests projectes apunten a allò del que és objecte una mirada, oblidant el conjunt de processos que tenen lloc en aquest gest inevitable i constitutiu de l'espectador que és la mirada.
Si la mirada és un òrgan que bascula entre la passió i l'acció, una mena de sismògraf que traça relacions entre veure, dir, sentir i pensar: Quina escena ens retorna la mirada de l'espectador? Com actua la seva mirada? A on ens porta i quins sentits i afectes s'elaboren en aquesta zona de penombra que habiten els espectadors? Quines són les poètiques de la traducció i els jocs d'equivalències que intervenen en la producció del sentit i l'experiència? Com problematitzar el camp de constitució de la mirada per a alliberar la imaginació dels circuits de l'autoritat, el consum i l'espectacle que saturen l'espai de l'art i la cultura? Com repensar les potències de l'escena des de la perspectiva de qui mira? Com transformar els materials de l'escena en un territori col·lectiu on afirmar els imaginaris de l'escena de demà?
![]()
Investigació I
2020- en curs
La paradoxa de l'espectador neix de la constatació d'un oblit en el camp de les arts. Davant de la insistent atenció que han rebut els artistes i les obres durant la modernitat, aquesta recerca proposa un desviament decisiu que ens condueix a perdre'ns en el domini de l'espectador. Una figura inaprehensible que, malgrat la seva centralitat en qualsevol definició de l'art, ha sabut mantenir-se en secret, vetllada per la penombra dels teatres, amagada als cinemes, disseminada a les galeries o parapetada darrere de les pantalles de la hiperrealitat.
Malgrat la seva discreció, la inclinació de l'espectador per la imatge, la seva suposada passivitat enfront del món, l'encantament per la ficció, el voyeurisme o l'ociositat dels seus costums, l'han convertit en l'enemic declarat de les doctrines iconoclastes, la crítica de l'espectacle (Debord), la revolució (Rousseau) i el coneixement (Plató). La seva condició d'esser doble, exposat a la ficció i les representacions li ha valgut l'expulsió de l'espai doctrinari de la veritat. Potser això explica la condició de nocturnitat i embrutiment amb què es presenta al corpus de la tradició occidental.
Des dels diàlegs de Plató, les màximes revolucionàries de Rousseau, el teatre pedagògic de Brecht, les anàlisis de la inflació de l'espectacle de Debord, o els intents més contemporanis de crear un teatre sense espectadors, sembla que Occident s'obstina a allunyar a l'espectador de l'embadaliment de la ficció. El silenci, el recolliment, l'aparent inacció de l'espectador xoquen amb gran part dels projectes estètics i polítics de la modernitat. Tanmateix aquests projectes apunten a allò del que és objecte una mirada, oblidant el conjunt de processos que tenen lloc en aquest gest inevitable i constitutiu de l'espectador que és la mirada.
Si la mirada és un òrgan que bascula entre la passió i l'acció, una mena de sismògraf que traça relacions entre veure, dir, sentir i pensar: Quina escena ens retorna la mirada de l'espectador? Com actua la seva mirada? A on ens porta i quins sentits i afectes s'elaboren en aquesta zona de penombra que habiten els espectadors? Quines són les poètiques de la traducció i els jocs d'equivalències que intervenen en la producció del sentit i l'experiència? Com problematitzar el camp de constitució de la mirada per a alliberar la imaginació dels circuits de l'autoritat, el consum i l'espectacle que saturen l'espai de l'art i la cultura? Com repensar les potències de l'escena des de la perspectiva de qui mira? Com transformar els materials de l'escena en un territori col·lectiu on afirmar els imaginaris de l'escena de demà?
Playgrounds és una investigació que explora estratègies, pràctiques i metodologies artístiques orientades a activar lúdicament les dimensions estètiques, polítiques, ètiques i afectives dels espais de la ciutat.
Continguts relacionats:
︎ Manual de pràctiques per agitar la ciutat
︎ Aparadors: una exposició d’espais
︎ Laboratoris inèdits
Continguts relacionats:
︎ Manual de pràctiques per agitar la ciutat
︎ Aparadors: una exposició d’espais
︎ Laboratoris inèdits
Playgrounds
Investigación I
2020- en curso
![]()
Investigación I
2020- en curso
« Lo que ocurre cada día y vuelve cada día, lo trivial, lo cotidiano, lo evidente, lo común, lo ordinario, lo infraordinario, el ruido de fondo, lo habitual, ¿cómo dar cuenta de ello, cómo interrogarlo, cómo describirlo?»
Lo infraordinario, Georges Perec
« Importa poco no saber orientarse en una ciudad. Perderse, en cambio, en una ciudad como quien se pierde en un bosque, requiere aprendizaje. Los rótulos de las calles deben entonces hablar al que va errando como el crujir de las ramas secas, y las callejuelas de los barrios céntricos reflejarle las horas del día tan claramente como las hondonadas del monte.» Infancia en Berlín hacia 1900, Walter Benjamin
Playgrounds és un projecte d'investigació que explora la capacitat de les arts per a qüestionar, reflexionar i intervenir la ciutat. La recerca interroga l'arxiu de l'art occidental per a sistematitzar procediments, pràctiques i maneres d'abordar lúdicament la ciutat que participen en el desenvolupament de pràctiques contextuals orientades a activar les dimensions estètiques, polítiques i ètiques dels espais de la ciutat.
El projecte es concreta en una publicació que conté scores, partitures, continguts i metodologies de treball per a activar processos situats d'exploració de la ciutat a partir d'estratègies basades en l'art d'acció, la performance, el happening, la literatura o l'art públic.
El projecte es concreta en una publicació que conté scores, partitures, continguts i metodologies de treball per a activar processos situats d'exploració de la ciutat a partir d'estratègies basades en l'art d'acció, la performance, el happening, la literatura o l'art públic.
Prototip de Playgrounds amb els primers materials de la investigació.