I Artefactum  I  Agenda  I  Projectes  I  Mediació  I  Workshops  I  Càpsules  I  Investigació  I  Contacte  I


︎

Investigació artística i producció de coneixement

La recerca és una dimensió que situa a l'art com un agent mes de creació de coneixement. La nostra aproximació al camp combina metodologies d'investigació a través de les arts -PAR, pràctica artística com a recerca-, amb metodologies d'investigació en arts i processos de recerca col·laborativa amb diferents col·lectius i comunitats.

A través de la hibridació d'aproximacions i mètodes d'investigació ens situem en un àmbit indisciplinar que explora la capacitat de les arts per a proposar ficcions, dispositius de socialització i processos de subjectivació que fomenten l'articulació d'una nova ecologia cognitiva basada en sabers subalterns, situats, dispersos i no especialitzats.



︎


En aquest sentit creiem en una investigació que promou:

︎Un coneixement experiencial i situat
Crear coneixements situats implica un reconeixement mutu dels agents implicats en la construcció de coneixement. Situar els coneixements en l'experiència possibilita [des]localitzar i qüestionar les relacions de poder i crear condicions òptimes per al diàleg, la diferència i el debat.

︎Un coneixement indisciplinar
Entenem la indisciplina com una manera d'organitzar el coneixement que transcendeix les disciplines d'una forma radical, és el que està entre les disciplines i el que està més enllà d'elles, on els coneixements muten i adquireixen una dimensió inèdita.






︎


︎Un coneixement dels imperceptibles
Creiem fermament la capacitat de les arts per a revelar i treballar l'esfera dels subcomuns: els coneixements invisibles, laterals i subalterns. Per això apostem per una pràctica d'investigació que no es limita a materialitzar objectes particulars, sinó a desenvolupar, calibrar i intensificar la cooperació i les diferències entre els agents involucrats en la recerca.

︎Un coneixement interseccional
Ens interessa produir espais de debat on les investigacions es puguin nodrir de perspectives diverses, silenciades i contra hegemòniques.





︎

La paradoxa de l'espectadora és una investigació sobre la mirada i la condició de l'espectador contemporani realitzada amb el suport del
Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya Graner Centre de Creació i Arts Vives.



Continguts relacionats:
︎ Espectadors en residència
︎︎︎ Escenes del confinament
 



Imatges d'Espectadors en residència, una comunitat d'estudi sobre la poètiques de l'espectador desenvolupada en Graner.


“Lo que me interesa es el destino de la energía impaciente que llena la mirada y que desea otra cosa que lo que se le da […] La mirada se limita difícilmente a la mera confirmación de las apariencias. Está en su misma naturaleza exigir más […] Pues llamo aquí mirada más que a la facultad de recoger imágenes, a la de establecer una relación.” Jean Starobinski, El ojo vivo

Vídeo d’Escenes del Confinament, un projecte de correspondències audiovisuals entre espectadores. 
La paradoxa de l'espectadora
Investigació I
2020- en curs



La paradoxa de l'espectador neix de la constatació d'un oblit en el camp de les arts. Davant de la insistent atenció que han rebut els artistes i les obres durant la modernitat, aquesta recerca proposa un desviament decisiu que ens condueix a perdre'ns en el domini de l'espectador. Una figura inaprehensible que, malgrat la seva centralitat en qualsevol definició de l'art, ha sabut mantenir-se en secret, vetllada per la penombra dels teatres, amagada als cinemes, disseminada a les galeries o parapetada darrere de les pantalles de la hiperrealitat.

Malgrat la seva discreció, la inclinació de l'espectador per la imatge, la seva suposada passivitat enfront del món, l'encantament per la ficció, el voyeurisme o l'ociositat dels seus costums, l'han convertit en l'enemic declarat de les doctrines iconoclastes, la crítica de l'espectacle (Debord), la revolució (Rousseau) i el coneixement (Plató). La seva condició d'esser doble, exposat a la ficció i les representacions li ha valgut l'expulsió de l'espai doctrinari de la veritat. Potser això explica la condició de nocturnitat i embrutiment amb què es presenta al corpus de la tradició occidental.




Des dels diàlegs de Plató, les màximes revolucionàries de Rousseau, el teatre pedagògic de Brecht, les anàlisis de la inflació de l'espectacle de Debord, o els intents més contemporanis de crear un teatre sense espectadors, sembla que Occident s'obstina a allunyar a l'espectador de l'embadaliment de la ficció. El silenci, el recolliment, l'aparent inacció de l'espectador xoquen amb gran part dels projectes estètics i polítics de la modernitat. Tanmateix aquests projectes apunten a allò del que és objecte una mirada, oblidant el conjunt de processos que tenen lloc en aquest gest inevitable i constitutiu de l'espectador que és la mirada.

Si la mirada és un òrgan que bascula entre la passió i l'acció, una mena de sismògraf que traça relacions entre veure, dir, sentir i pensar: Quina escena ens retorna la mirada de l'espectador? Com actua la seva mirada? A on ens porta i quins sentits i afectes s'elaboren en aquesta zona de penombra que habiten els espectadors? Quines són les poètiques de la traducció i els jocs d'equivalències que intervenen en la producció del sentit i l'experiència? Com problematitzar el camp de constitució de la mirada per a alliberar la imaginació dels circuits de l'autoritat, el consum i l'espectacle que saturen l'espai de l'art i la cultura? Com repensar les potències de l'escena des de la perspectiva de qui mira? Com transformar els materials de l'escena en un territori col·lectiu on afirmar els imaginaris de l'escena de demà?


Playgrounds és una investigació que explora estratègies, pràctiques i metodologies artístiques orientades a activar lúdicament les dimensions estètiques, polítiques, ètiques i afectives dels espais de la ciutat.   


Continguts relacionats:

︎ Manual de pràctiques per agitar la ciutat
︎ Aparadors: una exposició d’espais
︎ Laboratoris inèdits



Playgrounds 
Investigación I
2020- en curso



« Lo que ocurre cada día y vuelve cada día, lo trivial, lo cotidiano, lo evidente, lo común, lo ordinario, lo infraordinario, el ruido de fondo, lo habitual, ¿cómo dar cuenta de ello, cómo interrogarlo, cómo describirlo?»
Lo infraordinario, Georges Perec

« Importa poco no saber orientarse en una ciudad. Perderse, en cambio, en una ciudad como quien se pierde en un bosque, requiere aprendizaje. Los rótulos de las calles deben entonces hablar al que va errando como el crujir de las ramas secas, y las callejuelas de los barrios céntricos reflejarle las horas del día tan claramente como las hondonadas del monte.» Infancia en Berlín hacia 1900, Walter Benjamin
Playgrounds és un projecte d'investigació que explora la capacitat de les arts per a qüestionar, reflexionar i intervenir la ciutat. La recerca interroga l'arxiu de l'art occidental per a sistematitzar procediments, pràctiques i maneres d'abordar lúdicament la ciutat que participen en el desenvolupament de pràctiques contextuals orientades a activar les dimensions estètiques, polítiques i ètiques dels espais de la ciutat.

El projecte es concreta en una publicació que conté scores, partitures, continguts i metodologies de treball per a activar processos contextuals d'exploració de la ciutat a partir d'estratègies basades en l'art d'acció, la performance, el happening, la literatura o l'art públic.

Prototip de Playgrounds amb els primers materials de la investigació.

Alfabet és una investigació sobre la performativitat del llenguatge realitzada gràcies a la beca de recerca de La Poderosa: espai per la dansa i els seus contaminants i el Convent Zero. La peça resultant de la recerca es va estrenar en el Cicle In-Prescindibles de juny del 2017.

︎ Vídeo
︎ Web

Alfabet
Investigació I La Poderosa
2016 — 2017






Si la nostra relació amb el món passa necessàriament pel llenguatge, la intenció d'aquesta recerca és exposar el llenguatge com un espai d'estranyament i practicar l'escriptura escènica com un signe aberrant, disfuncional i desviat que posa en un espai aliè tot el que ens sembla comú, ordinari i insignificant. Des d'una perspectiva crítica que considera al llenguatge com un marcador de poder, volem plantejar un qüestionament de les ideologies i ordres inscrits en la paraula; propiciant un espai de reflexió entorn de la performatividad del llenguatge, és a dir, els efectes que les figures i categories del llenguatge exerceixen sobre la realitat. Amb aquesta consideració volem abordar l'escena com un espai de confrontació amb les ideologies que esborren la materialitat dels cossos, mobilitzant un espai d'experimentació al voltant de les possibilitats polítiques de la invenció poètica com a desordre de llenguatge.

Sobre el desmuntatge de les ideologies implícites en el llenguatge ens proposem organitzar «una llengua estrangera», un ús particular i estrany dels signes comuns que ens ajudi a reapropiar-nos del llenguatge com a espai d'experiència i transformació del subjecte. Per a articular la recerca desenvolupem una metodologia de treball basada en l'espai, una espècie d' «acció t(r)opogràfica» que trasllada els «tropos» o figures del llenguatge als «topoi» o llocs de l'espai a través del cos, el moviment i l'acció.

Per transitar a través de les metàfores i analogies que organitzen el món partim de l'«alfabet» com a espai d'organització i circulació del llenguatge, obrint un espai de qüestionament entre les paraules i les coses.

100 formes de trobada és un projecte d'investigació sobre formats, dispositius i aparells d'interacció escènics en espais no convencionals desenvolupat amb el suport de La Poderosa a la ciutat de Barcelona. La recerca es va realitzar en col·laboració amb les artistes participants de la 5a edició d'Inèdits: Beatriz Rodrigues, Noemí Oncala, Sigrid Kollmannsperge, Lucía Jaén, Sandra Sotelo, Caroline Giffard, Ona Bros, Bruno Ramri, Sophie Thirion AnaBelén Lifante, David Pérez i Esther Blázquez.


100 formes de trobada
Investigació I La Poderosa
2017




100 formes de trobada és una recerca col·laborativa que ha associat a 12 artistes durant 6 mesos en una temptativa que busca explorar i expandir la noció de trobada en les arts vives. La recerca està sostinguda en una sèrie de trobades bis a bis en les quals les artistes desenvolupen formats i dispositius que juguen amb les possibilitats d'una escena expandida, explorant els espais de liminalidad entre les formes de teatralitat i performatividad de l'escena i el camp social.

︎ Web




Imatges de la residència col·lectiva a La Poderosa.



︎       ︎      ︎



︎ Arte Factum
      Carrer Salvà, nº 26 

      Barcelona, 08004
︎ artefactumm@gmail.com
︎ (+34) 608595741 / 699573343

esp I cat I eng

crèdits:
diseny web _ david pérez