Centre d'Estudis Transversals Aplicats a l'Escena. Sala Inestable, València, març, 2014.
Inèdits #02: Els comuns
València I Sala Inestable
2014
![]()
Inèdit[s] és un laboratori de creació col·laborativa que explora maneres de fer capaces de pensar i actuar sobre el present (cultural, social i polític) des d'una perspectiva escènica. El laboratori es concep com un espai de trobada transdisciplinar que activa comunitats d'autoaprenentatge i maneres experimentals de col·laboració.
El laboratori combina les metodologies PAR –Practice as reserch, pràctica artística com a investigació-, amb metodologies de treball procedents de les teories crítiques –metodologies del coneixement situat, metodologies feministes i metodologies decolonials– adopta les bases de l'anarquisme metodològic i fomenta una multiplicitat de perspectives que ajuden a qüestionar les relacions de poder inserides en les epistemologies dominants.
La dinàmica entre el comú i el singular obre el camí a la desmonetització de les relacions entre els participants del laboratori, el desmuntatge del “jo”, de les jerarquies i el règim de competència neoliberal en favor de la creació d'espais de suport mutu i col·laboració que explorin noves formes d'organització orientades a crear "objectes fronterers" en els quals es prioritza la trobada entre els diferents agents co-creadors del fet escènic, artistes i no artistes, en els quals es dona l'obertura de possibles espais de re-aprenentatge de la cooperació, així com espais de tensió i de plaer, per a la vida en comú.
︎ Web projecte
València I Sala Inestable
2014
Inèdit[s] és un laboratori de creació col·laborativa que explora maneres de fer capaces de pensar i actuar sobre el present (cultural, social i polític) des d'una perspectiva escènica. El laboratori es concep com un espai de trobada transdisciplinar que activa comunitats d'autoaprenentatge i maneres experimentals de col·laboració.
El laboratori combina les metodologies PAR –Practice as reserch, pràctica artística com a investigació-, amb metodologies de treball procedents de les teories crítiques –metodologies del coneixement situat, metodologies feministes i metodologies decolonials– adopta les bases de l'anarquisme metodològic i fomenta una multiplicitat de perspectives que ajuden a qüestionar les relacions de poder inserides en les epistemologies dominants.
La dinàmica entre el comú i el singular obre el camí a la desmonetització de les relacions entre els participants del laboratori, el desmuntatge del “jo”, de les jerarquies i el règim de competència neoliberal en favor de la creació d'espais de suport mutu i col·laboració que explorin noves formes d'organització orientades a crear "objectes fronterers" en els quals es prioritza la trobada entre els diferents agents co-creadors del fet escènic, artistes i no artistes, en els quals es dona l'obertura de possibles espais de re-aprenentatge de la cooperació, així com espais de tensió i de plaer, per a la vida en comú.
︎ Web projecte
